Avui, estirat damunt una roca, suspès en un estat entre meditatiu i oniric he fet 30 i em sento zen. Tranquil, després dels ultims moviments sobtats a la meva vida.
Mentre observa gent que escalava, deixava fluir els meus pensaments sense involucrar-me gaire amb ells, ja se sap, la il.luminacio mereix un llarg cami.
Per aixo, moment a moment he decidit, per ara, mai se sap, restar a Marsella durant un temps encara no concretat. L'amor d'una dona meravellosa s'ha creuat en el meu cami i he decidit viure i aprofitar aquest temps que m'ofereix la vida.
Aprofito per felicitar-vos a tots els que llegiu aquestes linies per haver-me trobat dins la vostra vida. També, la meva modestia em permet felicitar-me a mi mateix per la mateixa rao, es a dir coneixem cada dia una miqueta més.
Gracies essers meravellosos que ompliu la meva vida.
No hay comentarios:
Publicar un comentario