Che boludo!

Ja fa un parell de dies que corro per Buenos Aires. Situant-me dins la selva que és. És el kaos més ordenat que mai havia vist, gent i més gent. Estic a ple estiu i la meva pell blanqueta es queixa cridant -on sóc? Quin canvi és aquest?- Dins al meu cansament és tot el que puc dir fins ara, més endavant espero tornar a estar inspirat per l'olor de la curiositat. Che boludo? Cómo andás?

Ja queda menys

Els dies cauen lentament, però al final el temps passa. Diumenge al vespre arrancarà el viatge més enllà de l'atlàntic, a l'altra banda del món. Arribaré per fi a terra d'exiliats i busca vides, a la terra del tango passió, a la búsqueda de noves experiències que em facin obrir els ulls com a taronges, al retrobament de l'amor i el desig, a veure els ulls de qui estimo.

Objectius, esperances, expectatives, desitjos,... procuraré anar amb les mans buides per rebre tot allò que em mereixo, procuraré anar amb les mans plenes per donar tot allò que volguin rebre.

...i el tango, amic de viatge, nou conegut, vull saber més de tu, mostra'm el teu caminar, el teu roig encès, 1 més 1 sempre és 1.

Bon camí, pas ferm

Sempre que comencem a caminar, els primers passos són els que fem amb més dificultat. Agafaré aire, respiraré profundament, estaré un moment en silenci i restaré en pau. Sempre mirant endavant, sabent el que he viscut, sempre valent, observant les pors que m'envolten. Els primers mots a la boca d'un nadó: bon camí, pas ferm