pasferm

Dansant.... a Marsella

2008-10-27T06:43:00.000-07:00

30 i zen...

2008-10-19T12:38:00.002-07:00

Avui, estirat damunt una roca, suspès en un estat entre meditatiu i oniric he fet 30 i em sento zen. Tranquil, després dels ultims moviments sobtats a la meva vida.

Mentre observa gent que escalava, deixava fluir els meus pensaments sense involucrar-me gaire amb ells, ja se sap, la il.luminacio mereix un llarg cami.

Per aixo, moment a moment he decidit, per ara, mai se sap, restar a Marsella durant un temps encara no concretat. L'amor d'una dona meravellosa s'ha creuat en el meu cami i he decidit viure i aprofitar aquest temps que m'ofereix la vida.

Aprofito per felicitar-vos a tots els que llegiu aquestes linies per haver-me trobat dins la vostra vida. També, la meva modestia em permet felicitar-me a mi mateix per la mateixa rao, es a dir coneixem cada dia una miqueta més.

Gracies essers meravellosos que ompliu la meva vida.

o Quizas es por allá

2008-10-04T12:28:00.000-07:00

L'univers es conjura inesperadament. El universo se conjura inesperadamente. Imprevisible, único en su forma. Así que llego al aeropuerto, mi ilusión de un viaje, creado en mi imaginación durante unos meses se desvanece. Rumbo.es empresa indeseable me cancela el vuelo sin comunicarmelo y me quedo en tierra, derrumbado, triste, desafiando un presente incierto, rabioso y con un bajón terrible. El líbido se ha fundido en un segundo.

Ahora, perdido, desubicado, tengo que volver a tomar decisiones... qué hago?
me compro un billete de nuevo...
me quedo acá?
voy en busca del amor?
me convierto en peregrino?
avanzo tareas pendientes?

mil preguntas se alborotan
mil dudas abruman enloquecidas
mejor respiro
mejor me siento y resto en silencio

el destino, el universo, una explicación, un sentido a la causalidad...

Buscalo donde creas que no está

2008-10-04T12:01:00.000-07:00

Aigua

2007-03-22T13:34:00.000-07:00

Agarré el bondie
tomé mate
comí asado
bailé tango
y llegué a Iguassú.

Uh! Qué lindo!

Haciendo hamburguesas tangueras

2007-03-05T14:00:00.001-08:00

A poquito voy cambiando de idioma. Aún se me escapa más de un "coger", pero eso de agarrar a mi no me va. "Cogiendo" el ritmo de la ciudad paseo como un porteño más por sus calles repletas de suciedad, ruido, asfalto, voces, agua que cae de los balcones y cansancio que inunda mis pies.

Empecé las clases de tango y encontramos un buen lugar, a priori. Espacio con energía joven y fresca, nuevas tendencias tangueras, todo a la última, pero... me sentí como una hamburguesa tanguera. Clases repletas de extranjeros en salones chicos y así !como carajo se puede aprender! poca atención, aunque profesional, pero poca. Me sentí como unas papas fritas saliendo de la freidora. Un "Big Mactanguero" con mate, por supuesto. Che! Necesito espacio, necesito alguien que me mire a los ojos con tranquilidad para mostrarme el camino del abrazo, de la milonga, de mi centro masculino que conduce a su mujer.

Creo que hoy lo encontré!

Che boludo!

2007-02-21T18:33:00.000-08:00

Ja fa un parell de dies que corro per Buenos Aires. Situant-me dins la selva que és. És el kaos més ordenat que mai havia vist, gent i més gent. Estic a ple estiu i la meva pell blanqueta es queixa cridant -on sóc? Quin canvi és aquest?- Dins al meu cansament és tot el que puc dir fins ara, més endavant espero tornar a estar inspirat per l'olor de la curiositat. Che boludo? Cómo andás?

Ja queda menys

2007-02-15T07:30:00.000-08:00

Els dies cauen lentament, però al final el temps passa. Diumenge al vespre arrancarà el viatge més enllà de l'atlàntic, a l'altra banda del món. Arribaré per fi a terra d'exiliats i busca vides, a la terra del tango passió, a la búsqueda de noves experiències que em facin obrir els ulls com a taronges, al retrobament de l'amor i el desig, a veure els ulls de qui estimo.

Objectius, esperances, expectatives, desitjos,... procuraré anar amb les mans buides per rebre tot allò que em mereixo, procuraré anar amb les mans plenes per donar tot allò que volguin rebre.

...i el tango, amic de viatge, nou conegut, vull saber més de tu, mostra'm el teu caminar, el teu roig encès, 1 més 1 sempre és 1.

Bon camí, pas ferm

2007-02-08T03:50:00.000-08:00

Sempre que comencem a caminar, els primers passos són els que fem amb més dificultat. Agafaré aire, respiraré profundament, estaré un moment en silenci i restaré en pau. Sempre mirant endavant, sabent el que he viscut, sempre valent, observant les pors que m'envolten. Els primers mots a la boca d'un nadó: bon camí, pas ferm